Valentina

En honor a Valentina Cardona Gimeno, nascuda el 16 de desembre de 2011, hem creat el pastís Valentina.

Està fet d'unes fines capes de pa de pessic amb un farcit de xocolata negra. El corolari són uns profiterols de salsa de llimona que fa contrast.

La decoració és una cinta de caramel de color de rosa.

El primer forner

Pau Cardona i Rigol
1861 - 1928

Pau i Josep Cardona i Rigol, dos dels vuit fills d’un jornaler de la Casa Cremada de Corbera, marxen a Molins de Rei a aprendre l’ofici de forner. En Josep es queda a Molins i obre un forn a la Plaça de l’Ajuntament que encara conserva el nom Cardona. En Pau torna a Corbera i compra la casa anomenada de cal cafeter on hi havia un forn per torrar el cafè i posa en marxa el negoci de forner. És el mes de maig de 1885 i tenia 24 anys.

Però per aconseguir l’aigua havia de baixar a la font vella i carregar aigua amb uns barrals transportats per un ruc. El 1896 va comprar una finca a l’Avinguda de Catalunya que tenia un pou d’aigua a Salvador Martí. Aquest fet va tenir una força simbòlica i fundadora: d’allí en brollaria l’element indispensable per al negoci i la família. Fins als anys 70 del segle XX l’aigua va ser potable per a l’elaboració del pa.

Cal Cafeter l'any 1981, poc anys abans de ser tirada a terra

El naixement del forn s’emmarca en un gran moment per al país, la Renaixença, que va desvetllar grans moviments industrials, de construcció d’infraestructures i de la creació de bancs i caixes d’estalvi. Pel que fa a les fàbriques de farina, les farineres, tenen una extraordinària importància. Encara que a mitjan del segle XIX la molineria catalana era més domèstica que industrial, quan disminueixen els molins d’aigua i n’apareixen de vapor i de gas, i se substitueix la mola de pedra tradicional per un joc de cilindres, Catalunya fa un gran pas endavant, i el 1900 concentra la quarta part de totes les fàbriques de procediment nou de la península ibèrica, mentre Barcelona esdevé un dels grans ports fariners del Mediterrani.

Les llegendes de sant Joan

La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic. Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en totes elles el foc és un element comú.  Les tradicions del foc són presents a tot Europa, des d’Irlanda fins a Rússia, de Noruega fins a Grècia. La flama del Canigó que passarà per Corbera i moltes altres pobles catalans n’és un gran exemple.

Aquesta nit és procliu a la màgia. El foc, l’aigua i les herbes remeieres adquireixen propietats curatives. La llegenda diu que les sirenes estrenen les seves noves melodies enciseres. Saltar una foguera tres vegades protegeix de les malalties i els robatoris. L’obra de Shakespeare “el somni d’una nit d’estiu” està inspirada en la nit de sant Joan. Durant segles es deia que les donzelles que es mullessin la cabellera a la font del carrer de l’Avellana de Barcelona tindrien garantit el casori en l’any proper. Per desgràcia, aquest carrer de la Barcelona vella va desaparèixer amb la reforma urbanística

Així, la gastronomia segueix la cultura i les tradicions. Les classes populars van inventar les coques amb les fruites de la temporada i altres dolços. El mot coca és molt antic i està emparentat amb la paraula anglesa cake.

Als nostres dies la revetlla de sant Joan és una de les millors ocasions per trobar-se amb els amics, inaugurar el terrat i les terrasses i donar l’entrada a l’estiu.

12 coques diferents i suggerències per picar

Tast de cava i coca

 Aquest cap de setmana farem un tast de coques de sant Joan i de cava a la cafeteria de Sant Antoni.

L'organitzem juntament amb Vins Aregall.

Us volem oferir un petit mos dels tipus de coques més populars. Llardons, fruita, crema, al vostre gust.

Coca de pinyons
per a minyones i minyons,
coets cap el cel
sota mil estels.

I una gran foguera
que aquesta nit tot ho crema:
els estris roïns, la fusta més vella
i les últimes hores de la primavera.

Per la revetlla us farem quedar bé

Sant Joan, la nit més llarga de l'any.  La revetlla ha esdevingut una celebració marcada pel seu caràcter col·lectiu i socialitzador. La revetlla agrupa amics i famílies i reforça els vincles intergeneracionals.

La festa té una riquesa festiva impressionant: la flama del Canigó, les llegendes, la mitologia catalana, les fogueres i els petards, I, també esclar, la gastronomia, un gran reflexe i motor cultural de les nostres diades.

Per aquesta revetlla us proposem un bon assortit de canapés, torradetes  i tartes perrquè els compartiu amb els vostres acompanyants i convidats.

Broquetes de salmó, trena de jabugo amb emmental, culleretes de salmó, coca de recapte d'escalivada amb anxoves, croquetes per picar, princesa de tonyina i tarta de gambes.

Encarrega el teu sopar. Et farem quedar bé.

La guerra del pa

El pa té una força simbòlica important i continua sent  la base de l´alimentaciò diària. Passen les modes i les èpoques i el pa sempre hi roman. Cada dia en totes les llars hi ha una barra de pa.

L'edició de diumenge de l'Avui publica un reportatge sobra la venda de pa al barri de Fort Pienc de Barcelona, que és un reflexe del que passa a tot el país.

Qui pot vendre pa? Com se'n garanteix la qualitat? El pa ha perdut prestigi?

P.S: la barra de la fotografia és de pa rústic.