Horari d'estiu a Molins de Rei

De dimarts a divendres: 
de 8 a 14 h.  i  de  18: a 22h

Dissabte:                       
De 8 a 15h    i   de 18 a 22:00

Diumenge:                     
De 8 a 15h

Què, com ha anat la Fira?

Diumenge al vespre, mentre els comerciants i firarires anem recollint la parada, aquesta és la pregunta més freqüent a la Plaça del Palau.

-Com ha anat la Fira? La Fira des de dins és una experiència que s'explica més bé si dónes un davantal al que et fa la pregunta i li demanes que per una estona es faci càrrec d'un restaurant, d'una parada o de qualsevol responsabilitat interna. Aquesta és la pedra de toc, la Fira des de l'altre cantó del taulell.

De petit la Fira ja m'agradava quan divendres a la tarda anava directament de l'escola a casa dels avis materns, molinencs, i m'hi estava fins diumenge a la tarda. També m'agradava quan uns anys més tard hi baixava amb els amics de Corbera. Ara, viure la Fira només com a visitant és una vivència que ara veig que només era parcial. La Fira des de dins és tot un exercici d'hospitalitat, de tenir el cor calent, els nervis de ferro i el cap tant fred com es pugui. La paraula és, doncs, intensitat.

En un moment de respir de sol·licitants més o menys pacients de coques, cafès i pastissos, et preguntes d'on surt tanta gent, quina és l'atracció magnètica, quasi màgica, de la Candelera. Per què una família és capaç d'aparcar el cotxe a El Papiol i arribar a Molins de Rei tot caminant i amb bona cara?  Alguns parlaran de marca consolidada, altres de gran estructura organitzativa, etcètera. Totes aquestes conclusions seran del tot certes, però fetes a només través del raonament i l'estratègia tan necessària, of course!

Però jo prefereixo anar a parar a l'ànima, a l'ànima de la Candelera, amb wi-fi o sense. ja quasi 170 anys! A la pel·lícula "Cinema Paradiso",  un instant abans que Totó emigri de Sicília cap a Roma amb la maleta plena d'esperances i incerteses i sense un duro a la butxaca, l'Alfredo li diu: "Facis el que facis en aquesta vida, estima-ho". Aquesta és la clau: la Fira és estimada pels que estan a ambdós cantons del taulell.

Un dels moments estelars de la Fira que recordo amb més emoció és el camí de de retorn cap a casa diumenge al vespre de quan era petit, el trajecte en cotxe de línia des de Molins de Rei fins a Corbera. L'autobús de les 8 del vespre era una experiència antropològica insuperable. Un autobús ple de gom a gom, amb mes viatgers drets que no pas asseguts. Infants amb la poma ensucrada o amb núvols de sucre, senyores amb cassoles, avis amb un arbre del planter,  algú que havia comprat un rellotge que parlava i se li havia disparat l'alarma que no s'aturava i atordia els viatgers, tothom ben enfirat. Semblava impossible que aquell autobús pogués arrencar. Oh, i tant, que arrencava, i amunt cap a Corbera! Vidres entelats, el terra enganxós, tothom ben arrapat, no sabiem per on anàvem. I de cop se sentia una veu: aparteu-vos que he de baixar a La Palma!

I aaribaves a casa potser mes cansat que content. Durant l'any no hi pensaves en la Fira. però cada any, passat Reis, és la cita ineludile que ens reconecta amb nosaltres mateixos, amb la col>·lectivitat, un pasisatge, la teva infantesa i amb una manera d'estar al món.

Qualsevol hora  és bona  per a un suc de fruita

Suc de taronja

Granissat 
de llimona

Suc de síndria

Suc de meló 

Els Tres Tombs a Molins de Rei

El proper diumenge 23 de febrer es celebrarà la tradicional festa dels Tres Tombs. Cercavila, esmorzar popular, passada dels tres Tombs, i el clàssic tortell de sant Antoni. El tortell de sant Antoni està fet de massa de brioix, va farcit de massapà i porta una sorpresa en forma d'animalet. A diferència del tortell de Reis, el de sant Antoni no porta fava. A Molins de Rei la festa dels Tres Tombs es celebra des de temps immemorials. Aquí podeu consultar el programa

La coca de la Candelera de Molins de Rei

Totes les grans diades catalanes tenen el seu postre,  la Fira de la Candelera també!

 

La Coca està elaborada amb una base prima de la clàssica coca de forner. A la massa hi hem barrejat llardons.

 

Un cop feta i reposada, la untem lleugerament amb oli d'oliva. A sobre hi hem afegit avellana trinxada i sucre. Un cop cuita, s’hi regalima una mica d’anís.

 

• LA COCA DE FORNER és la coca catalana per antonomàssia
 
• ELS LLARDONS homenatgen el tradicional esmorzar dels traginers.

• L’OLI és el producte mediterrani tan present a la Fira.

• LES AVELLANES remarquen l’origen pagès de la Fira i la centenària presència dels planters.
 
• EL SUCRE és l'element definitori de la pastisseria.

• L’ANÍS dóna el punt final d'alegria a la Coca

PER MOLTS ANYS, FIRA!  PER MOLTS ANYS, COCA!

Llegenda de Nadal. El panettone

El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El duc, home xerraire i generós, havia convidat una bona colla d'amics al seu palau. Els cuiners van preparar un sopar fastuós que seria coronat amb uns pastissos. A la cuina de palau hi hagué esglais, crits i llàgrimes quan s'adonaren que les postres s'havien cremat i que no es podien servir de cap manera.

 

El xicot que rentava els plats, en Toni, va proposar servir un pa amb fruita que ell havia preparat per compartir amb la seva família. Va mostrar-lo als companys de cuina i tothom convingué que al cap i a la fi era millor servir aquell pa que no pas que el duc i els seus convidats es quedessin sense postres.

 

A taula, a l'hora dels brindis, el duc va fer cridar el chef i va fer una felicitació pública per tots els àpats. Quan el xef se'n tornava cap a la cuina, el duc li va preguntar pel nom d'aquells postres que havia enamorat tots els comensals. El xef va dir-li que l'havia fet el xicot que rentava els plats. El duc va fer passar en Toni que va ser rebut com el gran heroi de la nit. Un dels convidats va proposar batejar aquests postres com a "pane di Toni", que amb el temps se l'ha anomenat panettone.

Conte de tardor. Verdi i la castanyera

Caterina Campodonico va arribar a ser un personatge molt conegut a Gènova al segle xlx. La coneixien com la Paesana o la Nocciolina. Venia castanyes i canestrelli (un dolç piemontès popular) prop d’on un estudiant de música pelat de fred i famolenc anomenat Giuseppe Verdi, estudiava música.  Cada vegada que Caterina veia Verdi li regalava quatre castanyes cuites que li escalfessin les mans i l'estómac.

El compositor no va oblidar la generositat. Un cop va ser famós va convidar la vella castanyera a totes les estrenes de les seves òperes.

També és famosa per haver-se autofinançat, amb el fruit del seu treball i estalvis, una de les esculptures funeràries més famoses, ubicada al cementiri monumental de Staglieno. Quan la Nocciolina va moror encara no havia pogut satisfer el deute amb l'escultor i la resta de l'import va ser completat amb donacions populars.

Al peu de l'escultura hi ha aquest epitafi:

"Venent quincalla als Santuaris d'Acquasanta de Garbo i de sant Ciprià, desafiant la intempèrie, m'he procurat els mitjans per a passar la vellesa i també per a inmortalitzar-me a través d'aquest monument, que jo caterina Campodonico (anomenada la paesana) em vaig fer fer mentre estava viva".