La nit de
sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic. Totes les
civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en totes elles el
foc és un element comú. Les tradicions del foc són presents a tot Europa, des
d’Irlanda fins a Rússia, de Noruega fins a Grècia. La flama del Canigó que
passarà per tants pobles n’és un gran
exemple.
La nit de sant Joan Aquesta és procliu a la màgia. El foc, l’aigua i les
herbes remeieres adquireixen propietats curatives. La llegenda diu que les
sirenes estrenen les seves noves melodies enciseres. Durant segles es deia que
les donzelles que es mullessin la cabellera a la font del carrer de l’Avellana
de Barcelona tindrien garantit el casori en l’any proper. Per desgràcia, aquest
carrer de la Barcelona vella va desaparèixer amb la reforma urbanística.
Així, la gastronomia segueix la cultura i les tradicions. Les classes
populars van inventar les coques amb les fruites de la temporada i altres
dolços. El mot coca és molt antic i està emparentat amb la paraula anglesa cake.
Als nostres dies la revetlla de sant Joan és una de les millors ocasions
per trobar-se amb els amics, inaugurar el terrat i les terrasses i donar
l’entrada a l’estiu. I que cadascú busqui la seva pròpia font de l’Avellana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada