divendres, 1 de novembre del 2013

Conte de tardor. Verdi i la castanyera



Caterina Campodonico va arribar a ser un personatge molt conegut a Gènova al segle xlx. La coneixien com la Paesana o la Nocciolina. Venia castanyes i canestrelli (un dolç piemontès popular) prop d’on un estudiant de música pelat de fred i famolenc anomenat Giuseppe Verdi, estudiava música.  Cada vegada que Caterina veia Verdi li regalava quatre castanyes cuites que li escalfessin les mans i l'estómac.
El compositor no va oblidar la generositat. Un cop va ser famós va convidar la vella castanyera a totes les estrenes de les seves òperes.
També és famosa per haver-se autofinançat, amb el fruit del seu treball i estalvis, una de les esculptures funeràries més famoses, ubicada al cementiri monumental de Staglieno. Quan la Nocciolina va moror encara no havia pogut satisfer el deute amb l'escultor i la resta de l'import va ser completat amb donacions populars.
Al peu de l'escultura hi ha aquest epitafi:

"Venent quincalla als Santuaris d'Acquasanta de Garbo i de sant Ciprià, desafiant la intempèrie, m'he procurat els mitjans per a passar la vellesa i també per a inmortalitzar-me a través d'aquest monument, que jo caterina Campodonico (anomenada la paesana) em vaig fer fer mentre estava viva".