El Tarlà fou un acròbata que va entretenir
la ciutat de Girona en una època de quarantena a causa d’una epidèmia. El Tarlà
es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva
enamorada, va sentir que el pare
arribava i es va amagar dins un sac de farina, fins que va estornudar fent "xui-xui".
Per a tranquil·litzar el pastisser, el Tarlà va prometre casar-se amb ella i va regalar al pare la recepta d'un dolç desconegut: el xuixo, anomenat així en record de l'esternut delator.
A part d’aquesta tradició oral recreada per l’escriptor gironí Carles Vivó, el xuixo va néixer a Girona als anys vint del segle XX a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial, un dels més coneguts del barri antic de la ciutat. Sembla que un pastisser francès hauria ensenyat a aquest pastisser gironí l’elaboració d’un pastís que anomenava chou à la crème, que va servir d’inspiració per fer el gironí xuixo. La “chou” equival a la pasta que a Catalunya anomenem lionesa.
Cal escriure’l sempre “xuixo”, i no amb ortografies com “xuxo” i fins “chucho” (això val per la pronunciació). Ni tampoc “xuixu” o “xuxu".
