dijous, 23 de gener del 2014

La coca de la Candelera de Molins de Rei

Totes les grans diades catalanes tenen el seu postre,  la Fira de la Candelera també!
 

La Coca està elaborada amb una base prima de la clàssica coca de forner. A la massa hi hem barrejat llardons.
 
Un cop feta i reposada, la untem lleugerament amb oli d'oliva. A sobre hi hem afegit avellana trinxada i sucre. Un cop cuita, s’hi regalima una mica d’anís.
 
  • LA COCA DE FORNER és la coca catalana per antonomàssia
  •  
  • ELS LLARDONS homenatgen el tradicional esmorzar dels traginers.
  • L’OLI és el producte mediterrani tan present a la Fira.
  • LES AVELLANES remarquen l’origen pagès de la Fira i la centenària presència dels planters.
  •  
  • EL SUCRE és l'element definitori de la pastisseria.
  • L’ANÍS dóna el punt final d'alegria a la Coca

PER MOLTS ANYS, FIRA!  PER MOLTS ANYS, COCA!

dilluns, 9 de desembre del 2013

Llegenda de Nadal. El panettone

El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El duc, home xerraire i generós, havia convidat una bona colla d'amics al seu palau. Els cuiners van preparar un sopar fastuós que seria coronat amb uns pastissos. A la cuina de palau hi hagué esglais, crits i llàgrimes quan s'adonaren que les postres s'havien cremat i que no es podien servir de cap manera.
 
El xicot que rentava els plats, en Toni, va proposar servir un pa amb fruita que ell havia preparat per compartir amb la seva família. Va mostrar-lo als companys de cuina i tothom convingué que al cap i a la fi era millor servir aquell pa que no pas que el duc i els seus convidats es quedessin sense postres.
 
A taula, a l'hora dels brindis, el duc va fer cridar el chef i va fer una felicitació pública per tots els àpats. Quan el xef se'n tornava cap a la cuina, el duc li va preguntar pel nom d'aquells postres que havia enamorat tots els comensals. El xef va dir-li que l'havia fet el xicot que rentava els plats. El duc va fer passar en Toni que va ser rebut com el gran heroi de la nit. Un dels convidats va proposar batejar aquests postres com a "pane di Toni", que amb el temps se l'ha anomenat panettone.

divendres, 1 de novembre del 2013

Conte de tardor. Verdi i la castanyera



Caterina Campodonico va arribar a ser un personatge molt conegut a Gènova al segle xlx. La coneixien com la Paesana o la Nocciolina. Venia castanyes i canestrelli (un dolç piemontès popular) prop d’on un estudiant de música pelat de fred i famolenc anomenat Giuseppe Verdi, estudiava música.  Cada vegada que Caterina veia Verdi li regalava quatre castanyes cuites que li escalfessin les mans i l'estómac.
El compositor no va oblidar la generositat. Un cop va ser famós va convidar la vella castanyera a totes les estrenes de les seves òperes.
També és famosa per haver-se autofinançat, amb el fruit del seu treball i estalvis, una de les esculptures funeràries més famoses, ubicada al cementiri monumental de Staglieno. Quan la Nocciolina va moror encara no havia pogut satisfer el deute amb l'escultor i la resta de l'import va ser completat amb donacions populars.
Al peu de l'escultura hi ha aquest epitafi:

"Venent quincalla als Santuaris d'Acquasanta de Garbo i de sant Ciprià, desafiant la intempèrie, m'he procurat els mitjans per a passar la vellesa i també per a inmortalitzar-me a través d'aquest monument, que jo caterina Campodonico (anomenada la paesana) em vaig fer fer mentre estava viva".

dimecres, 23 d’octubre del 2013

“La bruixa dels panellets”

El dia de Tots sants de 1923 en Josep Maria de Sagarra va publicar a la premsa el conte “la bruixa dels panellets” dedicat al seu amic poeta i pastisser de Sarrià J.V. Foix. La seva lectura encoratja el pastisser a renovar la tradició, a no quedar-se emmotllat en l’ “això sempre s’ha fet així” i també alerta de no fer el saltimbanqui a l’obrador per vantar-se d’original. És un magnífic full de ruta de la pastisseria.
La diada de Tots Sants, situada entre la festa de la verema  i Nadal, ha fascinat les persones de tots els temps i arreu del món. Desperta la imaginació, inspira els escriptors i obre la porta a tota mena de llegendes. El Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei n’és un bon exemple.
La tardor té un realisme màgic. Posa en relació el treball dels homes amb el fruit de la terra i la lenta maduresa de les coses amb  l’explosió de sabors. Si els primers freds i les primeres boires arriben aviat, la flaire de les castanyes tot just torrades, una ampolla de vi jove i  una safata de panellets en bona companyia conviden a la conversa franca i allargada.
La llegenda diu que el panellet va néixer per a que els campaners reposessin les forces i la gana entre batallada i batallada a la vigília del dia de difunts. De fet el panellet suporta moltes combinacions. Cal lligar i refinar bé el massapà. Per menjar-ne cal tenir gana, és una peça de rebosteria densa i inaugura la temporada de la pastisseria del massapà:  Tots Sants, Nadal, Reis, Sant Antoni.
Als que us faci gràcia llegir el conte el podreu trobar a les Obres Completes de Sagarra a la biblioteca. El 1996 les Pubicacions de l’Abadia de Montserrat en va fer una edició infantil, que també està disponible, amb el permís d’algun sagarrià que l’hagi demanat en préstec. L’any passat es va celebrar el cinquantè aniversari de la mort d’aquest amic lleial de la pastisseria catalana. Sagarra fa sempre de bon llegir.
Article publicat a la revista "El Llaç", Molins de Rei

dijous, 9 de maig del 2013

El divertit origen de l'orxata de xufla




Quan el rei Jaume I va entrar a València una donzella li va oferir un got d'orxata. En Jaume I va quedar tan sorprès del seu gust desconegut que li contestà: "Açò no és llet, açò és or, xata", d'on suposadament va derivar "orxata". De tota manera, el bon... rei devia tastar-la al final de la temporada orxatera, doncs l'entrada de les tropes catalanoaragoneses va ser el 9 d'octubre de 1238. Sigui com sigui, és una beguda estiuenca molt esperada que pot ser consumida a totes hores i a totes les edats. L'artesana s'elabora amb xufla, aigua i sucre. Per a que la seva qualitat sigui inqüestionable ha de tenir una durada curta i ha de ser servida a 0 graus. No només és popular als països catalans, sinó també a Mèxic. Llegiu aquesta divertida història de l'historiador Jordi Bilbeny a Mèxic

diumenge, 3 de març del 2013

3 mesos a Molins de Rei

Avui fa 3 mesos justos que vam inaugurar la botiga de Molins de Rei.

Carrer Rafael Casanova, 50 - Plaça del Palau

Tf: 93 680 48 12

dimarts, 19 de febrer del 2013

Acompanyats o sols, que bons són els bunyols!



Acompanyats o sols,
que bons són els bunyols!
Si són ben ensucrats,
te'ls menges a grapats.
I si no ho són, també,
que sempre venen bé.
Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Miquel Martí i Pol.
"Bunyols".
Bon profit!. Barcanova 1999.