Les diades pastisseres catalanes han anat conformant un calendari
bastit a base dels segles: un patrimoni cultural singular al món, fet i
preservat tant a les cases particulars com als obradors de pastisseria. El
calendari pastisser té un ritme insubstituïble i ha anat resistint el pas del
temps gràcies a la voluntat de ser de les generacions anteriors i de les
actuals d’aquest tros de món. Cap altre país ha sabut trobar un postre dolç per
a cada festa: sant Joan, Tots Sants, la Pasqua, sant Antoni i d’altres que
s’han anat quedant pel camí.
Ara som al temps de la Quaresma i els bunyols en són la rebosteria
distintiva. Tenen una prestància austera i probablement van sorgir de la
necessitat popular d’harmonitzar els dejunis. El bunyol no té el fast del
tortell que convida a fer colla ni
tampoc l'exuberància de la mona de
Pasqua. És un contrafort secular sense ornaments, pensat per a ser menjat
individualment en aquesta època de l’any. Tradicionalment se’n comencen a fer
el Dimecres de Cendra i se’n couen cada dimecres i divendres de Quaresma fins
Divendres Sant.
Els bunyols procedeixen dels nostres monestirs del Rosselló i de
l’Empordà. Des d’allí van baixar als
obradors dels artesans medievals, van entrar a les cases i es van popularitzar ràpidament. Actualment trobem bunyols
arreu dels Països Catalans.
Segons on anem, trobarem bunyols plans, amb forma d’orelleta o rodons. Al País Valencià fan els de vent i els de carbassa. De
sempre, a Barcelona els han farcit de crema per la proximitat amb la diada de
sant Josep. En canvi, els de l’Empordà, que allà en diuen brunyols, s’han imposat arreu del país: porten un
forat al mig i estan fets amb matafaluga. La paraula més bonica però, és la que
fan servir a Cadaqués: són els
crespells. En Josep Pla va escriure que tenien un gust molt especial gràcies a l’oli d’oliva que s’hi elaborava
abans de les gelades del 1956, que van devastar moltes oliveres. Segons en Pla
a Cadaqués s’hi feia el millor oli del país, idoni per coure els crespells. El seu
bon amic cadaquesenc Víctor Rahola dedicà al crespell aquest poema tan
evocador:
Oh,
crespell gustós, joguina ensucrada,
germà
de la joia del forn mallorquí;
tan
flonjós com ella, de crosta daurada,
flairós
com els boscos del cim del Pení.
Oh,
crespell daurat, de tendra dolcesa,
present
de la pàtria saborós i fi.
*Article publicat a la revista El Llaç d'Unió, de Molins de rei, número de febrer de 2013.
Les diades pastisseres catalanes han anat conformant un calendari
bastit a base dels segles: un patrimoni cultural singular al món, fet i
preservat tant a les cases particulars com als obradors de pastisseria. El
calendari pastisser té un ritme insubstituïble i ha anat resistint el pas del
temps gràcies a la voluntat de ser de les generacions anteriors i de les
actuals d’aquest tros de món. Cap altre país ha sabut trobar un postre dolç per
a cada festa: sant Joan, Tots Sants, la Pasqua, sant Antoni i d’altres que
s’han anat quedant pel camí. 
Totes les grans diades catalanes tenen el seu postre. Per fi la Fira de la Candelera també té el seu! 
